Talasofòbia, por excessiva al mar

La talassofòbia és un tipus de fòbia en què el malalt sent una por molt gran al mar o a l'oceà. Aquesta por se centra en la forma del mar ample i profund, que els malalts veuen com un lloc perillós i espantós.

Encara que no se sap quantes persones pateixen talassofòbia, alguns estudis demostren que aquesta malaltia és més freqüent en dones que en homes.

Comprendre les causes de la talassofòbia

Hi ha diversos factors que poden augmentar el risc d'una persona de patir talassofòbia o fòbia al mar, a saber:

Genètica

Una persona estarà més en risc de patir talassofòbia quan hi hagi membres de la família que també tinguin fòbia al mar o a l'oceà.

Experiència traumàtica

Quan una persona ha experimentat, vist o sentit directament coses dolentes sobre el mar, com ara ofegar-se o ser atacada per animals a l'aigua, pot gravar-se en la seva memòria i desencadenar la talassofòbia.

Desenvolupament del cervell

Si la part del cervell que respon a la por no està ben desenvolupada, les fòbies es poden desenvolupar amb més facilitat, inclosa la fòbia al mar. Com a resultat, aquesta por pot respondre automàticament i provocar accions irracionals en veure o imaginar l'oceà.

Símptomes de talassofòbia

Les persones que tenen una fòbia sentiran ansietat, por o pànic quan hagin d'enfrontar-se a l'objecte que tenen por. En persones amb talassofòbia, l'objecte és el mar. Els símptomes que també poden aparèixer a més de l'ansietat, la por o el pànic són:

  • Batec del cor
  • Mal de cap
  • Nàusees
  • Suor freda
  • Difícil de respirar

Els símptomes de la talassofòbia poden aparèixer en diferents condicions, però normalment quan el malalt està a prop de la platja, veient grans onades, o quan puja a un vaixell o avió que passa per l'oceà.

En casos greus, els símptomes de talassofòbia apareixen quan el malalt només veu una foto o televisió que mostra l'atmosfera del mar, o fins i tot només escolta la paraula "mar".

Com superar la talassofòbia

El pas més eficaç per superar la fòbia al mar és a través de la teràpia psicològica. El tipus de teràpia més recomanat és la teràpia cognitivo-conductual. Aquesta teràpia pretén canviar la mentalitat i la resposta dels malalts de talassofòbia de ser negatius al mar, a ser positius i realistes.

En primer lloc, un psicòleg o psiquiatre us mostrarà imatges o vídeos de l'oceà, tant la superfície com l'atmosfera que hi ha. Després d'això, se li demanarà al pacient que intenti tocar la imatge, mentre el psicòleg diu una cosa racional i positiva que el mar en realitat no és un lloc perillós.

Després de diverses sessions de teràpia i després de sentir-se força preparats, les persones amb talassofòbia seran convidades a visitar la platja. Els pacients seran convidats a passejar mentre escolten històries o motivacions del terapeuta sobre coses positives sobre l'oceà.

Si aquesta teràpia es realitza amb regularitat, amb el temps, la por als malalts de talassofòbia del mar desapareixerà completament. Els que pateixen no només es tornen valents per jugar a la platja, sinó també per nedar al mar.

Si pateixes talassofòbia o tens familiars que pateixen aquesta fòbia, prova de consultar un psicòleg o psiquiatre per rebre tractament.